A fora hi ha vida!
«
Aquesta frase la deia moltes vegades i ara estic vivint i descobrint aquesta vida.
El dia 30 d’Abril de 2009 vaig acabar la meva vida laboral. El dia 1 de Maig, dia del treballador, vaig deixar la feina. És fantàstic! Per fi, per primera vegada a la vida, puc administrar-me el meu temps.
Què faig?. Doncs, no m’he apuntat a cap curs ni d’idiomes, ni de cuina, ni d’història, ni de res. Diguem que és un any sabàtic. El que no deixo són les relacions personals. Les necessito i no puc passar sense trobar-me amb antigues amistats, ja siguin de la feina o de la infantesa i joventut.
Buscant una amistat dels meus 20 anys, explicaré una història (a part) que m’ha fet seguir buscant persones que han passat per la meva vida i hi han deixat un bon record.
He de dir que abans de començar i conèixer aquesta vida i quan feia pocs dies que havia deixat de treballar, em van fer una festa de comiat.
Aquesta paraula no m’agrada però en aquesta ocasió s’havia de dir així. Vaig poder fer un brindis amb la gent que he estat treballant durant molts anys i recordant aquells companys que no van poder estar amb mi. També va venir el meu Oriol. Ja no podia demanar res més. Un dia feliç per guardar un bon record.»
Aquesta paraula no m’agrada però en aquesta ocasió s’havia de dir així. Vaig poder fer un brindis amb la gent que he estat treballant durant molts anys i recordant aquells companys que no van poder estar amb mi. També va venir el meu Oriol. Ja no podia demanar res més. Un dia feliç per guardar un bon record.»