NO vaig a treballar!Un any sense posar el despertador! Un any sense obligacions professionals! Un any amb tranquilitat! I, un any en el que he recuperat amistats oblidades. O millor dit, guardades a l’agenda durant molts anys que, de mica en mica he retrobat durant aquest any.També he pogut ajudar a una gran amiga que ha passat per uns moments complicats de salut.He pogut fer algun viatge fora d’èpoques tradicionalment de vacances. És molt agradable anar veure exposicions qualsevol dia de la setmana. I, és molt agradable anar al mercat entre setmana. Em sento afortunada està en aquesta situació. Arribar fins aquí no ha estat fàcil ni tampoc ha estat un camí de roses. He deixat de fer moltes coses que m’agradaven i una de les més importants i de les que més em dol, és no haver estat més temps amb el meu fill. Havia de deixar que el cuidessin persones que ni tan sols eren familiars i no sempre van ser persones responsables. Afortunadament el meu fill és una gran persona.Ha passat molt temps! Queda molt lluny el maig de 2009. Primer mes de la meva nova vida. No sé si he fet moltes coses o poques, no sé si perdo el temps o el gaudeixo. El que si és cert és que estic molt bé com estic. A partir d’aquell 1 de maig que ja no vaig anar a treballar, ja ningú m’organtiza la vida.Sempre hi ha algú a prop nostre que ens diu què hem de fer i on hem d’anar. Primer els pares, després d’escola, més endavant la gent amb qui comparteixes la vida ja siguin amigues, amics o parella. I, un dia arriva un fill!. Quina meravella! Sempre et sembla que és poc el temps que hi dediques. Tot és poc el que es fa perquè sigui feliç, perquè tingui una vida agradable, perquè sàpiga tirar sempre endavant per difícil que sigui.Bè, del capítol dels fills ja en parlarem un altre dia.Segueixo parlant de la meva «llibertat». Doncs, si. «llibertat». Entro i surto, vaig i vinc on vull i quan vull. Per algú sembla fantàstic però no sempre és una vida ideal. Al matí, no puc dir bondia a ningú i ho trobo a faltar, la veritat. He d’esperar a sortir o parlar per telèfon o enviar un mail. Al vespre tampoc puc dir bonanit a ningú, també ho trobo a faltar dir «bona nit rei». De vegades he enviat un mail abans d’anar a dormir i aprofito per dir Bona Nit o en resposta a un SMS que una gran amiga m’envia algun dia per dir-me senzillament «bona nit». De vegades m’entristeig però són pocs els dies que vaig a dormir amb tristesa, afortunadament, clar.Vaig al mar?
O a la muntanya?
O una passejada per Barcelona?
