Començo sense saber massa què vull escriure.
Per una banda, voldria explicar que el meu fill porta un mes i mig a Austràlia. Com estic?, com ho porto?, Aquestes són les preguntes que em fan la majoria de gent. Doncs, en parlarem.
Un altre tema que m’agradaria és la importància de les relacions, de la comunicació, de les amistats, etc…
Gaire bé segur que parlaré primer de l’estada a Austràlia de l’Oriol.
Començo.
Un bon dia del passat hivern, vam saber que el projecte de l’Oriol era anar una temporada a Austràlia. Els motius eren, entre d’altres, canviar d’aires, estudiar anglès, conèixer un nou món i sobre tot, poder fer molta fotografia. Ho tenia molt clar. Quan aquest xicot decideix fer una cosa, vol dir que l’ha madurat molt i que té molt clar en fer-la. Ja tenia molta informació però hi havia moltes coses a fer.
Bufffff! falten molts mesos però el temps passa molt de pressa. Estava trista i contenta a la vegada. Trista perquè seria la primera vegada que anava lluny i per temps. Contenta per la decisió que havia près. Marxar, veure món, conèixer altres cultures, saber començar a partir de 0.
Aquests mesos gaire bé cada dia pensava en Austràlia, en com aniria, on viuria, moltes preguntes que, de moment, no tenien resposta. Ens va demanar que de moment no ho diguéssim perquè volia ser ell en donar la notícia.
Van passant els mesos, les setmanes, els dies… ja queda poc per marxar!
Primer s’ha de desmuntar el pis. Molta feina però entre totes i tots ho vam fer. Nostàlgia per deixar el pis de Gràcia tan anhelat. Encara falten dos mesos i s’han de fer moltes coses. Vaig estar pendent i preparada qualsevol moment per si calia fer alguna gestió. Els meus compromisos van quedar en segon pla, tenia una preferència molt especial i no hi havia res que passés davant. De mica en mica va anar tancant temes, feines, compra-venda equip informàtic, fotografia, cotxe, etc….
Queden 12 dies per marxar, és el seu aniversari «30 anys»! La primera celebració la va voler fer amb els pares. Dic la primera perquè ho va celebrar moltes vegades.
La oficial va ser pocs dies abans de marxar, el dia 29 de setembre.
Em va demanar un favor. Feia una festa i convidava a les amigues i amics i el favor era que tothom pogués provar les meves mandonguilles o millor dir pilotilles tal i com es diu a Vic. Què podia dir? Doncs a fer les pilotilles, NORANTA! Van ser un èxit!.
L’Oriol content i jo encara més.
El compte enrere ja està a Tres dies, hores, minuts, …
<strong>Dia 2 d’octubre</strong>. Al matí, nervis, dinar, tancar maletes i, … cap a l’aeroport. Vaig ser feliç perquè el vam poder acompanyar el Jofre i jo. Volia que el temps passes ben a poc a poc però no. Tot anava ràpid. Arribada a la Terminal, buscar la companyia, facturar, i, … emoció. Tocava dir-nos fins aviat, que et vagi bé i no sé quantes coses més. L’abraçada més emotiva, de moment sense llàgrimes. Va començar el passadís acordonat per arribar al control de la Policia. Una vegada va passar, el vaig veure que tornava a posar bé l’equipatge i, es va girar per dir adéu amb la mà!. Ara si, que vaig deixar que les llàgrimes sortissin d’una vegada. Uf! 7 mesos i mig estaria pendent de mails, trucades, skypes, whatsapps, google talk i tot el que es pot utilitzar per la comunicació. Seran els meus colaboradors durant aquests mesos.
<strong>Dies 3 i 4 d’octubre.</strong> Cap a les 7 del matí l’Oriol em va enviar un whatsapp dient que era a Singapur. Ja portava 13 hores de vol. En faltaven més de 7 per arribar a destí.
Amb aquest viatge m’he convertit en tota una experta en buscar i trobar les sortides i les arribades del vol Barcelona-Melbourne. Primer la sortida de Barcelona: a l’hora. Arribada a Singapur: a l’hora. Sortida de Singapur: a l’hora). Arribada a Melbourne: a l’hora. Ara el que volia saber és que l’equipatge el pogués recuperar perfectament sense problemes a les duanes. Hauré d’esperar per saber tot això!
Eren les 4 de la matinada, una trucada i «Hola Anna Maria!, ja soc a Melbourne i ja he arribat a la casa». «Oh! que bé, estàs bé?, ha anat bé el viatge?, estic molt contenta en sentir-te. Que et vagi molt i molt bé i que siguis molt feliç!». » Si, tot ha anat bé, les duanes també i l’equipatge tot bé». «Bé, doncs fins aviat, ptons». «Ptons».
Oh! Aquí era matinada, allà ja era la una de la tarda! A partir d’ara, hauré de sumar 9 hores. Una mica complicat. El dia i la nit. Aquí comença el dia quan allà ja és capvespre.
Ja està, de moment, instal·lat a una casa a prop del mar. És provisional a l’espera de trobar una lloc mes econòmic, més cèntric i si pot ser a prop de l’escola on anirà a aprendre anglès. Una de les primeres coses va ser comprar una bicicleta per moure’s sense necessitat d’agafar transport públic.
És molt car!. El lloc on viu es diu St. Kilda (<em>Tiempo atrás, St. Kilda fue un centro turístico costero para la elite refinada de Melbourne. En las décadas de los años 60 y 70 adquirió un carácter más popular, pero hoy presenta una dosis apasionante de modernidad cosmopolita y es valorada por su ambiente independiente).</em>
En pocs dies ha de fer moltes coses burocràtiques. Obrir un compte, donar-se dalta a Internet, …., és divendres i dilluns ja comencen les classes.
De moment tot va bé amb algunes dificultats típiques d’un lloc que desconeixes totalment,
Aviat fa amics a l’escola provinents de tot el món que hauran de parlar únicament en anglès, al menys a l’escola, ja que està prohibit parlar qualsevol altre idioma.
……………………
Ja queden pocs dies per la tornada. Tot i que tinc totes les dades del viatge però fins que no m’ho confirma, no tinc clar si torna o si es queda mes temps. Tinc moltes ganes de veure’l però si em diu que es queda ho entendré. Aquí les coses estan ben malament i si ells es queda serà que s’ho pot permetre. Esperem, esperem,…, finalment arriba la confirmació.
M’he de posar d’acord amb el seu amic Dani i amb el Jofre. Ens demana anar amb dos cotxes a l’aeroport perquè vol fer un seguit de coses. És evident que farem el que ens digui.